Catalunya, Aiguestortes i l'Estany de Sant Maurici
 


Per començar cal aclarir un concepte a qui en pogués dubtar: al parc nacional d’Aigüestortes les aigües no van rectes. Això era un acudit. Bé, un cop hem deixat clar aquest punt passarem a relatar les nostres aventures de cap de setmana al abans mencionat parc. Continuant amb la nostra voluntat de conèixer els paratges que ens envolten vam decidir que aquest cop l’objectiu era Aigüestortes i l’estany de St. Maurici, de fet va ser aquest estany el que vam visitar juntament amb l’estany de la Ratera. No ens va pas decebre, ans al contrari! Vam tornar entusiasmats i totalment enamorats dels paisatges que s’hi ofereixen, dels llacs, dels rius i del clima. Tot sembla apuntar que hi tornarem aviat!!!

Divendres, 18 de Juliol 2008

La albada ens va portar el nou dia, el qual començàvem esmaperduts de l’emoció i joia de saber que abans que el Déu Helios amb el seu carro de foc tirat per dos cavalls blancs arribés al zenit del seu recorregut per la nostra cara de la Terra (i.e. migdia) hi seríem al mil•lenari i bell poble del país Mascançà per assaborir els deliciosos menjars que allà esdevenen curosament preparats per la progenitora d’un dels dos de la companyia de l’aigua torta (la uxi-uxi a cal Sobany). Quan les postres arribaven a l’últim racó del nostres records vam sortir camí del nostre destí: Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici (que creiem que no ho havíem pas dit encara).

I ara ja anem per feina:

Sobre les 8 vam arribar a Espot, després de 3 hores de viatge. Quan per fi vam trobar el camping Voraparc on hi teníem reserva, vam escollir lloc i vam començar el procés de plantar la tenda! Va ser uns 5 segons, molt fàcil amb les tendes del Decathlon. Després vam començar a organitzar els trastos i ens vam disposar a preparar el sopar: amanida i pasta amb salsa de Roquefort acompanyat tot plegat amb una ampolla de lambrusco.


Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Dissabte, 19 de Juliol 2008

Va ser una nit molt freda per la meitat de la companyia, aquella que dormia en un sac tintat de roig (la Rodri es pelava de fred!). Tot i així la matinada va arribar entre esquenes i caderes dislocades, doncs el terra era dur. Si hom es posava de cara amunt resulta que s'arquejava l'esquena i al cap de mitja hora el llom feia un mal que no et deixava dormir, si et posaves de costat, l'ombro i la cadera, en el cas de la Neri, quedaven dislocats en qüestió de minuts. Així doncs ben entretinguts amb la posició va passar la nit. Sobre les 10h, en busqui va despertar a la Neri i vam anar a fer l'esmorzar, que va consistir, ni més ni menys que en dues flautes de xocolata i un croisant a partir que haviem comprat el dia anterior, junt amb totes les provisions, al Carrefour de GV2. A més, per esmorzar també ens vam fer un cafè amb llet, descafeinat i de sobre. Quan tot va quedar enllestit i vam deixar les coses que no haviem de menester a la tenda. Cal dir que ens preocuparem a consciència que la tenda quedes a la sombra dels arbres que tapaven el camping, altrament és entre impossible i impossible mes un dormir o guardar-hi res. Palabrita del niño Jesús! Un cop tot a punt i disposat, cop de cotxe i cap a l'entrada del parc d'Aigüestortes i St. Maurici. A l'entrada un guarda ens va dornar un fulletó i un bossa per a la brossa, tot ben net! Aparcarem i ens vam posar a caminar disposats a menjar-nos el mon per bells paratges.


Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..

Calle..



| MENU VIAJES |